La jugada del segle. I per dues vegades!.
Partit del nostre Mini B.
Últim segon de la primera part.
La pilota, després d’un intent de ser allunyada per un jugador contrari, arriba a les mans del "Xorrero", també conegut com Joan Noguera. El públic, atent al rellotge, dóna les indicacions pertinents: "Tira, tira!".
I el nen, tira.
Des de pràcticament l’ampolla del seu camp.
Mentre la pilota va per l’aire, sona el xiulet final. I la pilota entra, naturalment.
Fixeu-vos com algun jugador de l’equip rival es porta les mans al cap, com l’Adrià, el segon entrenador, s’aixeca com si haguessin conquerit el títol de lliga, com els nens s’abracen a la pista... I a tot això, perdent d’un bon grapat de punts...
I què?.
Venim al pavelló a divertir-nos.. no?.
Doncs per si no havia quedat clar, i sento no poder aportar "proves gràfiques" del que ve a continuació...
Últim segon de la segona part.
Jugada calcada a l’anterior, canviant, únicament, el nom del protagonista pel del Joan Rodríguez.
Una altra canastra idèntica a la de la primera part.
El partit, perdut. De llarg, sense pal•liatius.
I què?.
Els nanos, saltant abraçats enmig de la pista; els pares, en la graderia, tant els de un equip com els de l’altre, aplaudint d’allò més.
Xavals... Us en devem una!
http://www.youtube.com/watch?v=9E2CUYcE8ak
